Com combatre la política brutícia de la dreta

Amb la política està passant el mateix que amb la televisió. Quan creus que s’han depassat tots els límits de la grolleria, apareixen nous personatges que sorprenen per la seva capacitat d’aixecar el llistó de la vulgaritat. L’estil Telecinco portat a la política ha aconseguit que José María Aznar o Rafael Hernando semblin un model de mesura en les seves actituds, comparat amb el to de baixos fons dels qui els han pres el relleu. Aquesta escanyolida marquesa amb cara de fàstic insultant a Carmena en el pitjor estil no té res que envejar a Belén Esteban durant les seves millors actuacions estel·lars en una tele per a la programació de la qual es va inventar el terme telebruticia, que ja s’ha quedat curt. Teleporqueria? Teleespant? Teleinfàmia?.

Si la campanya de les generals em va deixar exhaust després del cúmul de barbaritats que vam poder sentir de Casado o Rivera (dels altres ultradretans no vull ni parlar), aquestes dues setmanes de maig prèvies a la convocatòria electoral del diumenge 26 em tenen desesperat. Necessito que acabi ja aquest malson, si us plau. El pitjor no és l’estil, ni la mala educació, ni tan sols les barbaritats que profereixen quotidianament, el pitjor és la nuesa que mostren: nuesa de coneixements, d’arguments, de vergonya, mancades del bagatge mínim exigible pels llocs que ocupen.

Aquests ‘mindundis’ són els que aspiren a representar-nos a tots? De debò volen que se’ls respecti quan el millor que transmeten és la falta de respecte que tenen per la nostra intel·ligència? En quin moment va començar a anar-se’n tot al carall de tal manera que els partits polítics de la dreta, institucions respectables, hagin quedat en mans de semblants poca-soltes? Si aquests són els que tenen per donar la cara com seran els que es troben en la rebotiga? No és que no demostrin altura intel·lectual, que evidentment no la tenen, sinó que a més van mancats de reflexos per sortir al pas amb una mínima habilitat a les novetats a les que han de fer front diàriament. No saben improvisar i quan ho fan fa pena la pobresa dels seus arguments. “

Avui s’ha premiat a la senyora Batet quan és una persona que ha defensat un referèndum de secessió a Catalunya”, va dir ahir la ciutadana Arrimadas quan es va assabentar de la persona proposada per a la presidència del Congrés. Veurem, senyora Inés, no es cansa vostè d’aquest absurd ‘raca-raca’ que mai va acompanyat d’una proposta, sinó només una bateria de protestes amb frases fetes? “Una vegada més, el govern d’Espanya estarà en mans d’Esquerra”, deia Casado quan glossava la proposta dels catalans Batet i Cruz per presidir les cambres. Si centrar en Catalunya el més alt percentatge d’invectives, apostar per mantenir polítics en la presó i per l’estat d’excepció amb el 155, els va proporcionar tan escassa renda en les generals, com és possible que no es baixin del burro d’una vegada?

Les enquestes els diuen que el camí és el diàleg i ells continuen obstinats en la confrontació. S’entén, i a més estan en el seu dret, que Casado i Rivera no vulguin que la seva abstenció serveixi per fer president a Pedro Sánchez, però per justificar això han d’anar de míting en míting superant cada dia, tant ells com els membres dels seus equips, la ‘xorrada’ que van deixar anar el dia anterior? (Al meu entendre, sigui dit de pas, Ábalos tampoc va estar gaire fi aquest divendres quan va reclamar l’abstenció de la dreta emparant-se en l’ajuda que els colpistes del seu partit, després de defenestrar Sánchez de la secretaria general, van atorgar a Rajoy perquè pogués ser president).

Espero que el Partit Socialista no es deixi intimidar per aquests inútils ptulants ni pels qui els mantenen, i posi en marxa al més aviat possible el mandat rebut el 28 d’Abril de les urnes: distensió, cerca d’entesa, serenitat, crispació zero…

En aquesta línia, seria un bon camí donar per acabat d’una vegada el període de presó provisional pels nou polítics catalans que estan essent jutjats en el Tribunal Suprem i que segueixen privats de llibertat després d’any i mig. Ja n’hi ha prou, no?

Que no em diguin que no es pot fer res, que no m’ho crec. Les fotos d’aquesta setmana que comença, quan cinc d’ells arribin a les Cambres en furgons policials, marcarà per sempre la història d’Espanya. Seran unes imatges absurdes, surrealistes que donaran la volta al món i contribuiran a augmentar les ínfules de tants profetes del quant pitjor millor que abunden a un i altre costat.

Espero que la raó per no apostar per la llibertat provisional dels polítics catalans no sigui la por a aquesta dreta que copia en les seves manifestacions públiques les formes i maneres de la televisió més infecta. Fa falta dir aquí que, faci el que faci el govern, la Fiscalia o el Suprem; Casado i Rivera continuaran apostant per la política brutícia, la porqueria i la infàmia?

J.T.